diumenge, 19 d’octubre del 2008
els confessionaris
concebuts com a càmeres de tortura, dissenyats com aquells cotxes que donen falsa seguretat a qui els condueix i predisposen a qui els admira a rendir-se als seus peus, pilotats per sàdics de diferents calibres, s'emparaven en la foscor feta d'ombres de l'escenografia cristiana clàssica: el revers de les cases del fidels: llum per foscor, casolà per templesc, blabla per silenci, calor per fred, plaer per pecat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada