com dinosaures alçant-se damunt dels centpeus de les seves columnes sense parets, com balenes varades eternament, com garatges de zeppelins que mai tornaran o naus extraterrestres vingudes a escampar l'alcohol a la terra de cara a una imminent invasió. En tot cas, els seus ventres immensos eren farcits de milers de caixes vermelles, de milions d'ampolles vermelles de cervesa Damm aplegades en diabòlica pregària en aquell temple industrial al que un arquitecte místic havia donat l'aire solemne de les catedrals, l'elegància d'una volta de mitja circumferència d'enormes proporcions.
Com una sagrada família desterrada de la ciutat, les seves sines voluptuoses --que els nens seguiem amb la vista imantats els ulls per un innocent desig-- anunciaven als vianants provinents dels pobles la imminència i la magnitud de la metròpoli.
Les naus dels magatzems de les cerveses Damm a Parets del Vallès fa ja molts anys que van perdre la seva poderosa personalitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada