no fa pas massa temps que vaig assistir, per casualitat, al moment precís de la mort d'Urbana. No va ser gens agradable. Sempre he sentit simpatia per aquestes botigues de troços de cases, com menuderies arquitectòniques: portes, rajoles, aixetes, llars de foc, espieres, banyeres, vàters, columnes, reixes, motllures de guix, i mil andròmines més decoren els magatzems d'aquestes curioses botigues. Però aquell dia tot era buit, quedaven quatre rampoines que encara s'enduia algun voltor del ram. Hi havia ciment en pols enverinant l'aire urbà.
Urbana havia estat a diferents llocs, l'últim, el carrer Sèneca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada