gales era senyorial, més impressionant que entrar al despatx del Director d'un banc del Passeig de Gràcia o a la joieria Roca. Aquesta senyoria no entrava només pels ulls. Entrava pels peus, només de trepitjar aquelles moquetes gruixudes, profundes com un bosc; i per les orelles, així que els sorols del carrer quedaven eixugats com si els hagués xuclat una esponja quan aquell enorme porter tancava la porta.
Gales era al Passeig de Gràcia, 32, en el mateix local que ara ocupa Adolfo Domínguez.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada