Si les llàgrimes fossin dolces seria adient vessar-les en grans quantitats per aquesta pastisseria d'aspecte tradicional però qualitat extraordinària. Els seus gelats encara no han trobat ni tan sols imitador (la seva textura era ben bé única). Les seves croquetes, les truites, tot el mejar preparat era fantàstic. I, lamentablement, també aquella botigaria tan catalana en quantitat excessiva. Això no treu però que el seu adéu probablement no l'acabarem de païr mai.
La pastisseria Condado era a Mallorca / Enric Granados. Avui és un restaurant de cuina italiana sense atributs.
divendres, 17 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada